AVANTATGES DE L'EDICIÓ DIGITAL PER A L'AUTOR

L'edició digital pot representar fins a un 80 % del benefici de les vendes per a l'autor, i d'un 20 % per a l'editorial. Els rols es capgiren i la desintermediació n'és la clau.

QUÈ S'ESPERA DE L'EDITOR DIGITAL?

*

Les tasques a les quals es dedica l’editor tradicional fonamentades en el món de la impressió es veuen alterades amb el nou model editorial digital. Si l’editor tradicional havia de fer-se càrrec de la producció, l’emmagatzematge i la distribució del llibre en un llarg procés on cada etapa estava clarament delimitada, l’editor digital ha de replantejar-se el seu paper per ser, sobretot, l’actor que garanteixi la qualitat del producte llibre, obrir-se a la nova naturalesa d’aquest producte i aprendre a navegar en aquest nou mitjà digital que suprimeix absolutament la distribució física amb nous mecanismes de difusió a la xarxa  sustentats  en la interacció directa amb el lector.

L’editor digital ha de tenir en compte diversos canvis que es donen en el mitjà digital per replantejar-se el seu paper actiu:

- Ha de pensar més en els continguts que en el producte. Apareixen nous models de negoci amb diverses formes de “distribució”, però es demostra que no s’incrementa el volum del contingut que es consumeix segons un mecanisme o un altre de difusió (subscripció, freemium, etc.), sinó que el consumidor valora el contingut independentment del seu model de distribució.

- Ha de pensar més en les estratègies de posicionament en el centre d’una xarxa que no pas a distribuir el seu producte al final d’una cadena de producció; en estratègies de màrqueting digital que potenciïn la interacció i comunicació al voltant dels continguts del llibre, i a fer una tasca activa en aquells espais digitals en els quals els lectors interactuen i discuteixen; és a dir, ha d’aparèixer en el centre de les converses digitals.

- Ha d’entendre que els lectors també són escriptors i creadors d’opinió, el que s’ha anomenat prosumidors. El consumidor ha deixat de ser passiu i ara desitja produir i compartir els seus propis continguts multimèdia com ho demostra l’explosió dels blogs, la popularitat de les xarxes on compartir fotografies com Instagram, l’èxit de YouTube, el creixement del “periodisme ciutadà”, etc. És palesa, doncs, la necessitat d’expressar la seva creativitat i de compartir les seves produccions a través de la xarxa, a més de compartir referències i especialitzar-se en un tema concret a través, per exemple, de Facebook.

- Ha de desenvolupar l’aparició de referències a altres llibres, teixir la xarxa a partir dels hiperenllaços, considerar l’hipertext, extern o intern, com a revolució d’una nova narrativa textual que supera la pàgina i multidimensiona les capacitats del llibre com a font d’informació.

- Ha de superar que l’eix principal sigui el text per donar pas a l’aparició de les creacions multimèdia en un entorn que ho facilita i ho potencia. Ha de considerar el llenguatge multimèdia com el més adequat i idoni per a l’edició digital.

La lectura també ha canviat la seva naturalesa. Si bé es manté la lectura lineal tradicional també és cert que apareixen noves formes de lectura més apropiades al mitjà digital: la lectura fragmentada i la lectura connectada o exploratòria. La lectura fragmentada pot donar pas a la reaparició de la novel·la per fascicles, i la lectura exploratòria, a la recerca d’informació a la xarxa prenent com a fil conductor el llibre que es llegeix amb referències hiperenllaçades que ho facilitin. D’altra banda la lectura ha passat a ser una activitat social potenciada per certes plataformes que fomenten l’intercanvi d’opinions, o on tots els usuaris poden veure els fragments destacats per un lector, de manera que la comunicació entre lectors afins s’incrementa.

Per tant, en aquest nou àmbit que se’ns presenta amb l’edició digital, l’editor ha de recuperar funcions pròpies del món analògic, sobretot en la fase de preproducció i producció d’un llibre, que no varien tant i que en molts casos s’havien cedit a altres actors de la cadena de producció, com els agents literaris o les agències de protecció dels drets d’autor, i també ha de recuperar el poder atorgat a les distribuïdores, per exemple.

Els trets fonamentals de l’editor digital, per tant, són:

1)   Recuperar o reforçar la seva tasca de filtre i assessor editorial com a garant de la qualitat de les obres en un moment d’alta producció fruit de la democratització de les eines de producció que comporta l’edició digital.

2)   Diferenciar el que és una autopublicació del que és una autoedició. L’autoedició disposa d’uns serveis integrals d’assessorament, correcció, maquetació electrònica i disseny en la fase de preproducció i producció del llibre.

3)   Recuperar la tasca de desenvolupador de la carrera d’un autor, així com treballar-hi conjuntament en la defensa dels seus drets d’autoria i el copyright o altres tipus de llicències que estan sorgint amb l’edició digital (com el copyleft o el Creative Commons) que més s’adeqüin a l’obra o a les necessitats o desitjos de l’autor.

4)   Dominar la tècnica necessària per portar a bona fi el producte; això és la maquetació electrònica i la inserció de metadades correctes i fonamentals per a què el llibre electrònic sigui llegible des de qualsevol dispositiu i localitzable des de qualsevol cercador.

5)   Crear un segell de marca reconeguda, especialitzada en temes o gèneres, que possibiliti un bon posicionament enfront de les altres plataformes editorials.

6)   Millorar en la venda directa al lector i en el màrqueting digital a través d’una forta visibilitat en les xarxes socials i especialitzades.

En definitiva, l’editor digital s’ha d’ocupar de totes aquelles facetes que alliberin l’autor d’altres preocupacions i ocupacions que no siguin exclusivament les d’escriure.

* hexagrames de l'I Ching, sistema binari

  

Fragment d'Umberto Eco a NADIE ACABARÁ CON LOS LIBROS, Editorial Lumen, Barcelona 2010:

"Ante la disyuntiva, hay una sola opción: o el libro sigue siendo el soporte para la lectura o se inventará algo que se parecerá a lo que el libro nunca ha dejado de ser, incluso antes de la invención de la imprenta. Las variaciones en torno al objeto libro no han modificado su función, ni su sintaxis, desde hace más de quinientos años. El libro es como la cuchara, el martillo, la rueda, las tijeras. Una vez que se han inventado, no se puede hacer nada mejor. No se puede hacer una cuchara que sea mejor que la cuchara. [...] El libro ha superado sus pruebas y no se ve cómo podríamos hacer nada mejor para desempeñar esa misma función. Quizás evolucionen sus componentes, quizás sus páginas dejen de ser de papel. Pero el libro seguirá siendo lo que es." ( pp. 20-21).

L’EDICIÓ DIGITAL: UN NOU MODEL DE NEGOCI, UNA OPORTUNITAT PER A L’AUTOEDICIÓ

L’EDICIÓ DIGITAL: UN NOU MODEL DE NEGOCI, UNA OPORTUNITAT PER A L’AUTOEDICIÓ

Per què es parla de canvi de paradigma o model de negoci quan ens referim a l’edició digital? Els models de negoci tradicionals de productes tangibles obliguen que tota la cadena de valor, fins que arriba al comprador final, se sustenti en la llei de Pareto, el famós 80/20, en què el 80% dels recursos estructurals, per exemple l’espai d’una llibreria o els estands d’una botiga de discs, es destinen al 20% de productes d’èxit, això és els bestsellers o els grans èxits discogràfics emparats, a més, en una forta campanya de promoció, i el 20% restant de recursos, a aquells productes minoritaris i de poca sortida. Les grans despeses en estructures —els costos fixos— obliguen a fer aquesta política ja que la qüestió de l’aprofitament de l’espai d’exposició amb productes de venda segura és fonamental per mantenir oberta la botiga, ja sigui llibreria, botiga de discs, de roba de vestir o supermercat.

La llei del Pareto, per tant, queda totalment superada amb la introducció en el mercat de productes digitals on l’espai d’exposició no té sentit i les despeses de distribució haurien de ser pràcticament inexistents, així com les de reproducció.

Chris Anderson, l’octubre del 2004, en un article publicat a la revista Wired (http://babalum.com/la-larga-estela-el-fin-de-pareto/), ens parla d’aquest canvi de model, de la superació de la llei de Pareto per la teoria de la Llarga Estela o Long Tail i dels factors que fan possible que el mercat, en l’àmbit digital, adquireixi noves dimensions i noves oportunitats deixant pas a l’aparició de productes minoritaris i, en cert sentit, al canvi que comporta que l’edició de llibres, per exemple, no estigui sustentada exclusivament  en el bestseller.

Si mirem un gràfic per entendre  què és la Llarga Estela s’observa que hi ha dos tipus de productes, basant-se en la llei de Pareto: uns pocs productes (èxits o bestsellers) que venen molt (color verd)  i molts productes que venen poc (color groc), és a dir, que hi ha dos tipus de mercats: el mercat de masses i el nínxol de mercat on la suma de petites vendes poden arribar a igualar o superar les vendes d’un producte d’èxit.

(Font: wikipedia http://ca.wikipedia.org/wiki/Llarga_cua )

La tecnologia digital aplicada a la creació de negocis afavoreix que aflorin productes de contingut digital de venda minoritària ja que, sempre segons el guru Chris Anderson —amb qui nosaltres hi estem molt d’acord—, representa una democratització de les eines de producció —que són més assequibles—, una democratització de les eines de distribució i la desintermediació que comporta, i la possibilitat de connectar l’oferta i la demanda d’una manera molt més eficaç mitjançant els sistemes de recomanació i difusió de les xarxes socials.

Tot això explica perquè l’autoedició està sent un fenomen en el mitjà digital fins al punt que tant les editorials tradicionals com les empreses de maquinari (Apple) o les de distribució (Amazon o Google) vagin al capdavant en oferir espais de creació a lectors/autors. Totes, però, sense una feina d’avaluació i control exigent que garanteixi la qualitat d’aquestes publicacions digitals, convertint-se en unes edicions «sense edició» al darrera, de la mateixa manera que la impressió sota comanda —pas intermedi entre l’edició analògica i l’edició digital— també s’ha acabat convertint en una impressió sense edició.

Garantir la qualitat de les publicacions és un dels grans reptes de l’editor digital que, si bé veu amb bons ulls la democratització que significa la tecnologia digital, no ha d’estar disposat que aquesta democratització representi una davallada en la qualitat del que es publica.