 |
| * |
Les tasques a les
quals es dedica l’editor tradicional fonamentades en el món de la impressió es
veuen alterades amb el nou model editorial digital. Si l’editor tradicional
havia de fer-se càrrec de la producció, l’emmagatzematge i la distribució del
llibre en un llarg procés on cada etapa estava clarament delimitada, l’editor
digital ha de replantejar-se el seu paper per ser, sobretot, l’actor que
garanteixi la qualitat del producte llibre, obrir-se a la nova naturalesa
d’aquest producte i aprendre a navegar en aquest nou mitjà digital que
suprimeix absolutament la distribució física amb nous mecanismes de difusió a
la xarxa sustentats en la interacció directa amb el lector.
L’editor digital ha
de tenir en compte diversos canvis que es donen en el mitjà digital per
replantejar-se el seu paper actiu:
- Ha de pensar més
en els continguts que en el producte. Apareixen nous models de negoci amb
diverses formes de “distribució”, però es demostra que no s’incrementa el volum
del contingut que es consumeix segons un mecanisme o un altre de difusió
(subscripció, freemium, etc.), sinó que el consumidor valora el
contingut independentment del seu model de distribució.
- Ha de pensar més
en les estratègies de posicionament en el centre d’una xarxa que no pas a
distribuir el seu producte al final d’una cadena de producció; en estratègies
de màrqueting digital que potenciïn la interacció i comunicació al voltant dels
continguts del llibre, i a fer una tasca activa en aquells espais digitals en
els quals els lectors interactuen i discuteixen; és a dir, ha d’aparèixer en el
centre de les converses digitals.
- Ha d’entendre que
els lectors també són escriptors i creadors d’opinió, el que s’ha anomenat prosumidors.
El consumidor ha deixat de ser passiu i ara desitja produir i compartir els
seus propis continguts multimèdia com ho demostra l’explosió dels blogs, la
popularitat de les xarxes on compartir fotografies com Instagram, l’èxit de
YouTube, el creixement del “periodisme ciutadà”, etc. És palesa, doncs, la necessitat
d’expressar la seva creativitat i de compartir les seves produccions a través
de la xarxa, a més de compartir referències i especialitzar-se en un tema
concret a través, per exemple, de Facebook.
- Ha de
desenvolupar l’aparició de referències a altres llibres, teixir la xarxa a
partir dels hiperenllaços, considerar l’hipertext, extern o intern, com a
revolució d’una nova narrativa textual que supera la pàgina i multidimensiona
les capacitats del llibre com a font d’informació.
- Ha de superar que
l’eix principal sigui el text per donar pas a l’aparició de les creacions
multimèdia en un entorn que ho facilita i ho potencia.
Ha de considerar el llenguatge multimèdia com el més adequat i idoni per
a l’edició digital.
La lectura també ha
canviat la seva naturalesa. Si bé es manté la lectura lineal tradicional també
és cert que apareixen noves formes de lectura més apropiades al mitjà digital:
la lectura fragmentada i la lectura connectada o exploratòria. La lectura
fragmentada pot donar pas a la reaparició de la novel·la per fascicles, i la
lectura exploratòria, a la recerca d’informació a la xarxa prenent com a fil
conductor el llibre que es llegeix amb referències hiperenllaçades que ho
facilitin. D’altra banda la lectura ha passat a ser una activitat social
potenciada per certes plataformes que fomenten l’intercanvi d’opinions, o
on tots els usuaris poden veure els fragments destacats per un lector, de
manera que la comunicació entre lectors afins s’incrementa.
Per tant, en aquest
nou àmbit que se’ns presenta amb l’edició digital, l’editor ha de recuperar
funcions pròpies del món analògic, sobretot en la fase de preproducció i
producció d’un llibre, que no varien tant i que en molts casos s’havien cedit a
altres actors de la cadena de producció, com els agents literaris o les
agències de protecció dels drets d’autor, i també ha de recuperar el poder
atorgat a les distribuïdores, per exemple.
Els
trets fonamentals de l’editor digital, per tant, són:
1) Recuperar o reforçar la seva tasca de filtre i
assessor editorial com a garant de la qualitat de les obres en un
moment d’alta producció fruit de la democratització de les eines de producció
que comporta l’edició digital.
2) Diferenciar el que és una autopublicació del que és
una autoedició. L’autoedició disposa d’uns serveis integrals d’assessorament,
correcció, maquetació electrònica i disseny en la fase de preproducció i
producció del llibre.
3) Recuperar la tasca de desenvolupador de la carrera
d’un autor, així com treballar-hi conjuntament en la defensa dels seus
drets d’autoria i el copyright o altres tipus de llicències que estan sorgint
amb l’edició digital (com el copyleft o el Creative Commons) que més s’adeqüin
a l’obra o a les necessitats o desitjos de l’autor.
4) Dominar la tècnica necessària per portar a bona fi el
producte; això és la maquetació electrònica i la inserció de metadades
correctes i fonamentals per a què el llibre electrònic sigui llegible des de
qualsevol dispositiu i localitzable des de qualsevol cercador.
5) Crear un segell de marca reconeguda,
especialitzada en temes o gèneres, que possibiliti un bon posicionament enfront
de les altres plataformes editorials.
6) Millorar en la venda directa al lector i en el
màrqueting digital a través d’una forta visibilitat en les xarxes socials i
especialitzades.
En definitiva,
l’editor digital s’ha d’ocupar de totes aquelles facetes que alliberin
l’autor d’altres preocupacions i ocupacions que no siguin exclusivament les
d’escriure.
* hexagrames de l'I Ching, sistema binari
