L’EDICIÓ DIGITAL: UN NOU MODEL DE NEGOCI, UNA
OPORTUNITAT PER A L’AUTOEDICIÓ
Per què es parla de canvi de paradigma o model
de negoci quan ens referim a l’edició digital? Els models de negoci
tradicionals de productes tangibles obliguen que tota la cadena de valor, fins
que arriba al comprador final, se sustenti en la llei de Pareto, el famós
80/20, en què el 80% dels recursos estructurals, per exemple l’espai d’una
llibreria o els estands d’una botiga de discs, es destinen al 20% de productes
d’èxit, això és els bestsellers o els
grans èxits discogràfics emparats, a més, en una forta campanya de promoció, i
el 20% restant de recursos, a aquells productes minoritaris i de poca sortida.
Les grans despeses en estructures —els costos fixos— obliguen a fer aquesta
política ja que la qüestió de l’aprofitament de l’espai d’exposició amb
productes de venda segura és fonamental per mantenir oberta la botiga, ja sigui
llibreria, botiga de discs, de roba de vestir o supermercat.
La llei del Pareto, per tant, queda totalment
superada amb la introducció en el mercat de productes digitals on l’espai
d’exposició no té sentit i les despeses de distribució haurien de ser pràcticament
inexistents, així com les de reproducció.
Chris Anderson, l’octubre del 2004, en un
article publicat a la revista Wired (http://babalum.com/la-larga-estela-el-fin-de-pareto/),
ens parla d’aquest canvi de model, de la superació de la llei de Pareto per la
teoria de la Llarga Estela o Long Tail i dels factors que fan possible que el
mercat, en l’àmbit digital, adquireixi noves dimensions i noves oportunitats
deixant pas a l’aparició de productes minoritaris i, en cert sentit, al canvi
que comporta que l’edició de llibres, per exemple, no estigui sustentada exclusivament
en el bestseller.
Si mirem un gràfic per entendre què és la Llarga Estela s’observa que hi ha
dos tipus de productes, basant-se en la llei de Pareto: uns pocs productes
(èxits o bestsellers) que venen molt
(color verd) i molts productes que venen
poc (color groc), és a dir, que hi ha dos tipus de mercats: el mercat de masses
i el nínxol de mercat on la suma de petites vendes poden arribar a igualar o
superar les vendes d’un producte d’èxit.
 |
| (Font: wikipedia http://ca.wikipedia.org/wiki/Llarga_cua ) |
La tecnologia digital aplicada a la creació de
negocis afavoreix que aflorin productes de contingut digital de venda minoritària
ja que, sempre segons el guru Chris Anderson —amb qui nosaltres hi estem molt
d’acord—, representa una democratització
de les eines de producció —que són més assequibles—, una democratització de les eines de distribució
i la desintermediació que comporta, i la possibilitat de connectar l’oferta i la demanda d’una manera molt més eficaç
mitjançant els sistemes de recomanació i difusió de les xarxes socials.
Tot això explica perquè l’autoedició està sent
un fenomen en el mitjà digital fins al punt que tant les editorials
tradicionals com les empreses de maquinari (Apple) o les de distribució (Amazon
o Google) vagin al capdavant en oferir espais de creació a lectors/autors.
Totes, però, sense una feina d’avaluació i control exigent que garanteixi la
qualitat d’aquestes publicacions digitals, convertint-se en unes edicions «sense
edició» al darrera, de la mateixa manera que la impressió sota comanda —pas intermedi
entre l’edició analògica i l’edició digital— també s’ha acabat convertint en
una impressió sense edició.
Garantir la qualitat de les publicacions és un
dels grans reptes de l’editor digital que, si bé veu amb bons ulls la
democratització que significa la tecnologia digital, no ha d’estar disposat que
aquesta democratització representi una davallada en la qualitat del que es
publica.
